La màgia de la pissarra digital
View more presentations from peremarques.
A continuació us adjuntem una pàgina web, on trobareu una proposta didàctica (projecte) per treballar els 5 sentits (gust, oida, vista, olfacte i tacte) amb alumnes d'educació infantil:
http://www.lacenet.org/sentits/
Al entrar en aquesta pàgina trobem una índex amb els 5 sentits, i dins de cadascun, trobem propostes didàctiques, contes, dibuixos i explicacions del que han fet les escoles que han utilitzat aquest recurs.
Concretament, aquest projecte està pensat per nens i nenes de 4 o 5 anys i treballa totes les àrees curriculars.
Els objectius d'aquesta proposta són:
· Potenciar el treball cooperatiu entre mestres i alumnes.
· Fomentar l'ús de les tecnologies de la comunicació.
· Aportar materials i recursos per a l'estudi dels sentits.
El fil conductor és un personatge de ficció -en Sàlix- que introdueix cada sentit i proposa unes activitats.
Totes les escoles participants tenen una caixa amb materials relacionats amb els sentits. Des de la coordinació del projecte es fan suggeriments per utilitzar els materials i es proposen activitats, algunes de les quals estan encaminades a completar la pròpia caixa amb les creacions i les aportacions dels nens i nenes.
http://www.lacenet.org/sentits/
Al entrar en aquesta pàgina trobem una índex amb els 5 sentits, i dins de cadascun, trobem propostes didàctiques, contes, dibuixos i explicacions del que han fet les escoles que han utilitzat aquest recurs.
Concretament, aquest projecte està pensat per nens i nenes de 4 o 5 anys i treballa totes les àrees curriculars.
Els objectius d'aquesta proposta són:
· Potenciar el treball cooperatiu entre mestres i alumnes.
· Fomentar l'ús de les tecnologies de la comunicació.
· Aportar materials i recursos per a l'estudi dels sentits.
El fil conductor és un personatge de ficció -en Sàlix- que introdueix cada sentit i proposa unes activitats.
Totes les escoles participants tenen una caixa amb materials relacionats amb els sentits. Des de la coordinació del projecte es fan suggeriments per utilitzar els materials i es proposen activitats, algunes de les quals estan encaminades a completar la pròpia caixa amb les creacions i les aportacions dels nens i nenes.
Us convidem a que entreu a aquesta pàgina perquè us encantarà!
Hi podem trobar jocs separats segons la tipologia, exemples de manualitats, com dibuixar o aprendre els nombres i les lletres entre moltíssimes altres.
Hi podem trobar jocs separats segons la tipologia, exemples de manualitats, com dibuixar o aprendre els nombres i les lletres entre moltíssimes altres.
Són recursos ben senzillets que ens poden ser molt útils!!!
Entreu, investigueu i divertiu-vos també com a nens! http://www.childtopia.com/index.php
En el següent enllaç es poden cercar cançons de tot tipus només posant paraules clau (del títol o que apareguin al llarg de la lletra):
"SI UN METGE, UN ABOGAT O UN DENTISTA, TINGUÉS A TRENTA PERSONES O MÉS EN LA SEUA OFICINA A LA VEGADA, TOTES ELLES AMB DIFERENTS NECESSITATS I ALGUNES QUE A SOBRE NO VOLEN ESTAR ALLI, EL METGE, ABOGAT O DENTISTA, SENSE AJUDA, TINGUÉS QUE TRATAR-LOS A TOTS ELLS AMB UNA EXCELENT PROFESSIONALITAT DURANT DEU MESOS, LLAVORS PODRIA TENIR UNA PETITA IDEA DEL QUE ÉS EL TREBALL DEL DOCENT A L'AULA"
(Kathy A. Megyeri. "Chocolate Caliente para el Alma de los Maestros")
però tot això dona igual, la única cosa que importa a la resta de la gent és que tenim 2 mesos de vacances..........
(Kathy A. Megyeri. "Chocolate Caliente para el Alma de los Maestros")
però tot això dona igual, la única cosa que importa a la resta de la gent és que tenim 2 mesos de vacances..........
Así es un día cualquiera en un aula de 3 añitos, para aquellos que no lo sepan (sobre todo padres/madres, que algunas veces se sorprenden de algunas cosillas...)
Un día como hoy en un aula de 26 alumnos-as de 3 años.
Entran en " semi fila" porque se despistan, se sueltan, algunos se vuelven hacia la puerta porque no quieren entrar, ... tiras de ellos hasta el aula. Quito la mayoría de los chaquetones porque ellos solos no son capaces ya que encima del chaquetón llevan envuelta una gran bufanda, gorro y guantes que hay que guardar en los bolsillos de cada uno con cuidado no vaya a ser que se pierdan y la madre te lo recrimine durante toda la semana.
Talegas con el desayuno por el suelo, unos sentados en su sitio, otros corriendo por el aula. Se pone orden levantando la voz y terminando con un golpe de silbato o de tambor. Las 9.20, por fin se han sentado todos. Hacemos asamblea, repito más de 20 veces que para hablar hay que levantar la mano, hay que respetar el turno, unos escuchan, otros están en su mundo y otros, después del gran tazón de cereales de desayuno que les han puesto en casa sienten la llamada de la selva. En mitad de la asamblea 7 niños se levantan porque quieren hacer " caca ". Según van acabando hay que limpiarles el culito, porque no saben y se llenan ropa, manos, baño y a otro compañero si se acerca demasiado. Además, si va manchado de caca a casa, la madre te lo recriminará toda la semana y lo contará en las reuniones de madres de los cumpleaños de los niños-as. Y limpio mocos.
Empezamos el trabajo por rincones, y los no contentos con su tarea del momento se levantan, le quitan el material a otro compañero, grito, agresión, llanto,... niño a la silla de pensar. Así 3 uno detrás de otro.
Cambiamos de tarea y vuelta a empezar, grito, agresión, llanto, ... limpio mocos, limpio mocos.
Para recoger el material yo pido, yo vuelvo a pedir, yo toco el silbato, yo toco el tambor y termino GRITANDO: A RECOGER A ORDENAR CADA COSA EN SU LUGAR, a la vez que voy cogiendo cosas del suelo.
Hora del aseo, por grupos se lavan las manos y van al baño. Reparto jabón, reparto servilletas, reparto papel higiénico, uno se sube al lavabo, otro empuja porque iba el primero, uno mete el dedito en el grifo, agua por todas partes, pis fuera, cola de niños pq todos los baños están ocupados porque 4 están haciendo caca.
Desayunos: ábreme el zumo, se me ha derramado el zumo, un yogur abierto en el suelo, galletas oreo pisoteadas, yo no quiero pan, a mi ésto no me gusta, llanto me quiero ir con mi mamá, seño pélame la pera y limpio mocos. Anda, fulanito ha vomitado.
Recogemos y 15 minutos para volver a poner los chaquetones. Patio y madres en la muralla vigilando que a sus hijos no les pase nada, porque los maestros ¿ para qué estamos?
Mocos, pipi, fulanito me ha pegado, menganito no te subas en el árbol, periquito no muerdas, las piedras no se chupan, la arena no se come,limpio mocos, limpio mocos, limpio mocos ...
Vuelta a clase, colgamos chaquetones en las perchas, limpio caras con toallitas, manos con agua y jabón, y vuelta a la tarea: no se pinta en la ficha del compañero, los papeles a la papelera, el cuaderno no se come, con el lápiz no pintamos el suelo, limpio mocos, limpio mocos, limpio mocos...
Hora de la salida: la familia agolpada en la puerta para que su hijo-a salga el primero, me piden explicaciones de por qué un niño se ha arrancado la postillita de la frente, otro dice que se ha raspado el dedo con el suelo, otro que no se ha tomado el zumo, otra madre preocupada porque el niño ha bebido poca agua, y otra porque su niño ha salido de clase con mocos, una bufanda que no aparece, un guante perdido desde la semana pasada, una botella de agua que no es suya, ...
Llego a casa , la boca seca porque no me acordé o mejor dicho no tuve tiempo de beber agua, y una vecina cotilla, que me dice, andaaa ehhh ya hasta mañana, que poco trabajáis los maestros. Claro, porque el material del día siguiente me lo ha buscado y elaborado ella o su marido. Y cuando siempre oyes lo mismo en relación a nuestro trabajo, de lo bien que se vive de las vacaciones, de la suerte que tenemos de poder estar criando a sus hijos cuando ellos andan despreocupados de sus retoños, piesnsas: y siendo que las universidades aceptan matrículas de nuevos alumnos ¿Tan tontita es la gente para no estudiar y tratar de conseguir ese trabajo de sus sueños, donde sin hacer nada te pagan y siempre se está de vacaciones?
Así con 67 no, con 80 podríamos jubilarnos y tan frescos.
Un día como hoy en un aula de 26 alumnos-as de 3 años.
Entran en " semi fila" porque se despistan, se sueltan, algunos se vuelven hacia la puerta porque no quieren entrar, ... tiras de ellos hasta el aula. Quito la mayoría de los chaquetones porque ellos solos no son capaces ya que encima del chaquetón llevan envuelta una gran bufanda, gorro y guantes que hay que guardar en los bolsillos de cada uno con cuidado no vaya a ser que se pierdan y la madre te lo recrimine durante toda la semana.
Talegas con el desayuno por el suelo, unos sentados en su sitio, otros corriendo por el aula. Se pone orden levantando la voz y terminando con un golpe de silbato o de tambor. Las 9.20, por fin se han sentado todos. Hacemos asamblea, repito más de 20 veces que para hablar hay que levantar la mano, hay que respetar el turno, unos escuchan, otros están en su mundo y otros, después del gran tazón de cereales de desayuno que les han puesto en casa sienten la llamada de la selva. En mitad de la asamblea 7 niños se levantan porque quieren hacer " caca ". Según van acabando hay que limpiarles el culito, porque no saben y se llenan ropa, manos, baño y a otro compañero si se acerca demasiado. Además, si va manchado de caca a casa, la madre te lo recriminará toda la semana y lo contará en las reuniones de madres de los cumpleaños de los niños-as. Y limpio mocos.
Empezamos el trabajo por rincones, y los no contentos con su tarea del momento se levantan, le quitan el material a otro compañero, grito, agresión, llanto,... niño a la silla de pensar. Así 3 uno detrás de otro.
Cambiamos de tarea y vuelta a empezar, grito, agresión, llanto, ... limpio mocos, limpio mocos.
Para recoger el material yo pido, yo vuelvo a pedir, yo toco el silbato, yo toco el tambor y termino GRITANDO: A RECOGER A ORDENAR CADA COSA EN SU LUGAR, a la vez que voy cogiendo cosas del suelo.
Hora del aseo, por grupos se lavan las manos y van al baño. Reparto jabón, reparto servilletas, reparto papel higiénico, uno se sube al lavabo, otro empuja porque iba el primero, uno mete el dedito en el grifo, agua por todas partes, pis fuera, cola de niños pq todos los baños están ocupados porque 4 están haciendo caca.
Desayunos: ábreme el zumo, se me ha derramado el zumo, un yogur abierto en el suelo, galletas oreo pisoteadas, yo no quiero pan, a mi ésto no me gusta, llanto me quiero ir con mi mamá, seño pélame la pera y limpio mocos. Anda, fulanito ha vomitado.
Recogemos y 15 minutos para volver a poner los chaquetones. Patio y madres en la muralla vigilando que a sus hijos no les pase nada, porque los maestros ¿ para qué estamos?
Mocos, pipi, fulanito me ha pegado, menganito no te subas en el árbol, periquito no muerdas, las piedras no se chupan, la arena no se come,limpio mocos, limpio mocos, limpio mocos ...
Vuelta a clase, colgamos chaquetones en las perchas, limpio caras con toallitas, manos con agua y jabón, y vuelta a la tarea: no se pinta en la ficha del compañero, los papeles a la papelera, el cuaderno no se come, con el lápiz no pintamos el suelo, limpio mocos, limpio mocos, limpio mocos...
Hora de la salida: la familia agolpada en la puerta para que su hijo-a salga el primero, me piden explicaciones de por qué un niño se ha arrancado la postillita de la frente, otro dice que se ha raspado el dedo con el suelo, otro que no se ha tomado el zumo, otra madre preocupada porque el niño ha bebido poca agua, y otra porque su niño ha salido de clase con mocos, una bufanda que no aparece, un guante perdido desde la semana pasada, una botella de agua que no es suya, ...
Llego a casa , la boca seca porque no me acordé o mejor dicho no tuve tiempo de beber agua, y una vecina cotilla, que me dice, andaaa ehhh ya hasta mañana, que poco trabajáis los maestros. Claro, porque el material del día siguiente me lo ha buscado y elaborado ella o su marido. Y cuando siempre oyes lo mismo en relación a nuestro trabajo, de lo bien que se vive de las vacaciones, de la suerte que tenemos de poder estar criando a sus hijos cuando ellos andan despreocupados de sus retoños, piesnsas: y siendo que las universidades aceptan matrículas de nuevos alumnos ¿Tan tontita es la gente para no estudiar y tratar de conseguir ese trabajo de sus sueños, donde sin hacer nada te pagan y siempre se está de vacaciones?
Así con 67 no, con 80 podríamos jubilarnos y tan frescos.
Una pissarra digital no és més que un ordinador que té accés a Internet i està connectat a un canó de projecció o vídeo projector. Això permet que mestre i alumnes no només puguin cercar informació per la xarxa sinó que poden treballar amb tot tipus de documents digitalitzats (escrits a l’ordinador), imatges, vídeos, CDs, i un llarg etcètera.
Des del punt de vista pedagògic amb la pissarra digital es vol aconseguir:
- una adequada contextualització i una individualització dels continguts més acurada per a cada infant.
- afavorir la col•laboració entre els alumnes fent que abans de recórrer al mestre s’ajudin entre ells.
- major interacció amb recursos de tot tipus.
- i tot això, desenvolupant la seva autonomia fent que siguin ells els que construeixin els seu aprenentatge.
El docent doncs, està considerat actualment com a guia i orientador però ara, encara més, el mestre no és la única veritable font d’informació per on poder aprendre, ara els nens tenen biblioteques, llibres, Internet, premsa, jocs...
Això no vol dir que el paper del mestre ja no tingui valor ja que per fer que els nens siguin autònoms i sàpiguen cercar la BONA informació d’un ventall tan ampli del que disposem cal que el docent:
- posi a l’abast dels nens recursos educatius i activitats d’aprenentatge que ell mateix a escollit de la xarxa o fins i tot, creat.
- Orientar als alumnes alhora d’accedir a la informació ajudant-los a fer una tria d’allò que sí es important i verídic del que no.
- Cal que l’avaluació que realitzi sigui contínua.
Hi ha investigacions que demostren l’èxit que estan tenint les pissarres digitals a les aules i aquestes són les raons que es donen per fer ús de la Pissarra Digital.
- La PDI és fàcil d’utilitzar ja que el funcionament no és molt complex i l’únic que pot tenir complicació és el fet de buscar o crear recursos per Internet però això, avui dia, ja té que ser un repte superat!
- La PDI no s’esgota mai, sempre hi ha recursos per poder treballar.
- L’accés a la informació és ràpida i menys laboriosa que feta a ma ja que un cop es domina la recerca en xarxa o la creació de noves activitats és fàcil i també motivador.
- Permet tenir una comunicació més amplia entre nosaltres, entre els alumnes o fins i tot altres escoles a partir del correu electrònic, el xat o videoconferències.
- Si en un moment puntual hi ha problemes amb el projector o Internet, podem seguir la classe amb la pissarra com tota la vida.
- Fa que els alumnes estiguin més motivats i estiguin més atens ja que la PDI és una cosa vistosa i atractiva per als nens.
- Permet que els dubtes que es vagin produint es puguin resoldre de manera ràpida amb els recursos en xarxa i no s’hagin d’esperar al dia següent o al anar a la biblioteca o a casa.
- Els alumnes poden participar de manera més activa ja que tenen major autonomia i es pot respondre perfectament a la diversitat de l’aula i a les característiques dels alumnes.
Amb la pissarra digital es poden fer multituds d’activitats d’aprenentatge així que quan arribem a les escoles l’hem de saber aprofitar al màxim!
Des del punt de vista pedagògic amb la pissarra digital es vol aconseguir:
- una adequada contextualització i una individualització dels continguts més acurada per a cada infant.
- afavorir la col•laboració entre els alumnes fent que abans de recórrer al mestre s’ajudin entre ells.
- major interacció amb recursos de tot tipus.
- i tot això, desenvolupant la seva autonomia fent que siguin ells els que construeixin els seu aprenentatge.
El docent doncs, està considerat actualment com a guia i orientador però ara, encara més, el mestre no és la única veritable font d’informació per on poder aprendre, ara els nens tenen biblioteques, llibres, Internet, premsa, jocs...
Això no vol dir que el paper del mestre ja no tingui valor ja que per fer que els nens siguin autònoms i sàpiguen cercar la BONA informació d’un ventall tan ampli del que disposem cal que el docent:
- posi a l’abast dels nens recursos educatius i activitats d’aprenentatge que ell mateix a escollit de la xarxa o fins i tot, creat.
- Orientar als alumnes alhora d’accedir a la informació ajudant-los a fer una tria d’allò que sí es important i verídic del que no.
- Cal que l’avaluació que realitzi sigui contínua.
Hi ha investigacions que demostren l’èxit que estan tenint les pissarres digitals a les aules i aquestes són les raons que es donen per fer ús de la Pissarra Digital.
- La PDI és fàcil d’utilitzar ja que el funcionament no és molt complex i l’únic que pot tenir complicació és el fet de buscar o crear recursos per Internet però això, avui dia, ja té que ser un repte superat!
- La PDI no s’esgota mai, sempre hi ha recursos per poder treballar.
- L’accés a la informació és ràpida i menys laboriosa que feta a ma ja que un cop es domina la recerca en xarxa o la creació de noves activitats és fàcil i també motivador.
- Permet tenir una comunicació més amplia entre nosaltres, entre els alumnes o fins i tot altres escoles a partir del correu electrònic, el xat o videoconferències.
- Si en un moment puntual hi ha problemes amb el projector o Internet, podem seguir la classe amb la pissarra com tota la vida.
- Fa que els alumnes estiguin més motivats i estiguin més atens ja que la PDI és una cosa vistosa i atractiva per als nens.
- Permet que els dubtes que es vagin produint es puguin resoldre de manera ràpida amb els recursos en xarxa i no s’hagin d’esperar al dia següent o al anar a la biblioteca o a casa.
- Els alumnes poden participar de manera més activa ja que tenen major autonomia i es pot respondre perfectament a la diversitat de l’aula i a les característiques dels alumnes.
Amb la pissarra digital es poden fer multituds d’activitats d’aprenentatge així que quan arribem a les escoles l’hem de saber aprofitar al màxim!
Aquesta ENTREVISTA l’hem realitzada a Núria Garcia, una mestra del CEIP Pràctiques de Tarragona, que s’encarrega de la psicomotricitat, les ciències TIC i suport a l’educació infantil.
Quants anys fa que estàs fent docència?
“Vint-i-cinc, vaig començar l’any 83 any oficial, vaig acabar la carrera al 81. Sempre a infantil”.
Com has viscut l’evolució de les noves tecnologies a l’escola?
“Quan jo vaig començar no existia l’ordinador a l’escola, doncs us podeu imaginar que l’he viscut tota.
Nosaltres quan vaig començar ho fèiem tot amb ciclostil, era una màquina que li donaves amb la mà, era tot “digital”, “digital de dit, és a dir racaraca racaraca” i anaves i la feies. Hi havia uns clixés que tu feies a mà i ho calcaves així. Cada fitxa era un clixé. Si “cagaves” el clixé imagina-t’ho, vull dir... totes les programacions escrites a màquina, tot a màquina. Vol dir, que si tu t’equivocaves, aquell full tornar a començar.
Lo màxim que hi havia, abans de que jo comences a treballar, era la màquina elèctrica, però clar les possibilitats que tu tenies, era com comprar-te un ordinador ara. Doncs anàvem així, amb multicopistes i amb màquines cada vegada més automàtiques, ja t’ho pots imaginar..., això en quant a la feina diària.
Quan van començar a aparèixer els ordinador en teníem tres o quatre en una sala, la única. Van començar per infantil les taulestes sensibles, que fèiem conya dient-los “les insensibles”, perquè els havies de donar cops per a que funcionessin.
Des llavors, que anaven a informàtica els grans de l’escola, fins que s’han posat a P-3, doncs clar, ha passat molt de temps. A nosaltres ens sembla molt de temps, però és relativament poc.
Quan els ordinadors eren per als grans, ni pensavem que els d’infantil poguessin anar, com a molt, els pujaves i els ensenyaves que hi havia una classe que anaven els nens grans i quan ells es farien grans treballarien amb ordinador.
Com sabeu, ara em passat a que hi ha un ordinador a cada classe, un canó...
Però tampoc ho veig com una gran revolució, perquè com són coses que t’hi vas trobant, només te n’adones quan mires endarrere.
Els mestres ho em viscut en que ens hem tingut que reciclar contínuament, quan aprenies un programa, ja els sabies fer funcionar, arribava un altre, i tornat a reciclar.”
“Però això continuarà així també, no?”
“Sí, però els canvis no són com ara amb el Vista i XP, sinó que eren programes completament diferents, sistemes operatius completament diferents. Jo vaig començar amb un que es deia “Framework”, el “MS2” i altres. D’aquests al “Word” van ser un canvi bestial, tots els documents que tenies els vam haver de canviar i reconvertir. Ara no, perquè tu poses un “Word” encara que estigui fet amb el 97 te’l reconverteix, el llegeix. Els del 2007 no l’he vist, però diuen que és el mateix.
Jo ho he viscut intentant posant-me al dia, i estar al dia. Ara, no ho estaré mai. Però el que sí que em sorprèn és que estic més al dia que companys més joves que jo, però... deixem-ho que això és una altra història”.
Quina formació tens sobre les noves tecnologies?
“No he fet cap carrera relacionada amb les noves tecnologies, però he fet molts cursos. I ara, dono cursos jo. De fet, les ciències les faig amb les TIC, jo ensenyo a professors.
He arribat de ser una “burra total, parlant en plata,” de no saber-ne res, de que sabien més els meus alumnes, parlo d’alumnes de p-4, que jo.
Hi havia un nen que es deia Isidre que quan ens van posar un programa per provar, i jo no me’n sortia el nen em va dir, senyoreta això es fa així, i ho va fer.”
Quines utilitzes?
“Actualment les que utilitzo són aquestes d’aquí (estàvem fent l’entrevista a l’aula de ciències). Utilitzo evidentment l’ordinador, la pantalla digital, les càmeres “Motic” i les digitals, etc.”
Com les utilitzes a l’aula?
“Intentant que siguin el més TAC possible, que no siguin només TIC. Les utilitzo dintre de la meva classe normal, però no sempre, quan toca, toca, i quan no, doncs fem altres coses.”
Creus que engloben tot el currículum?
“Depèn... sí es poden utilitzar en totes les àrees. El que passa és que hi ha coses que les TIC no t’ho poden substituir. Una experimentació no te la substituirà un ordinador.
Per exemple: jo puc programar una dissecció, però hi ha animals que no els puc disseccionar, primera perquè està prohibit i estan protegits. Doncs jo puc anar a les TIC, puc utilitzar l’ordinador, i anar a un buscador, i fer la dissecció d’una granota per exemple que està prohibit fer-la, i la puc fer virtual, però no substitueix que pugui obrir un peix, i l’obri allà, o agafem i anem a comprar un ull de vaca i el disseccionem.
Per molta marranada que us sembli, no ho pot substituir perquè li treus tota la gràcia d’una experimentació.
Puc buscar com creix la planta X, però no em substitueix anar a regar l’hort. Doncs crec que aquest és el perill de les TIC enteses només com a TIC.
Un altre exemple: jo estic fent els ocells del pati, i tinc un altre company que ha fet un Jclic. Si fas clic damunt de cada ocell pots escoltar el so. Això a mi m’és molt útil, per aquelles coses que sentim indiscriminadament i no sabem qui les fa, i mostrar-los com sona per exemple la garsa. Llavors quan sentiré la garsa la podem identificar, però això no em substitueix anar al pati i mirar quins ocells tenim al nostre pati.”
Avantatges i inconvenients.
“Avantatges en veig moltíssimes, possibilitats, més que avantatges, moltíssimes.
L’inconvenient, és que actualment les escoles no estan ni prou dotades, ni la xarxa d’Internet funciona correctament.
I ara per ara, a la nostra escola encara no tenim l’u per u d’ordinadors que vindrà, un ordinador per nen, però jo m’esgarrifo si el tenim. Són molts ordinadors, i aquí hi ha dies que no et pots connectar ni a Internet. Llavors, si tu bases tota la teva classe en buscar per Internet i aquell dia no funciona has de tenir recusos a banda per poder tirar endavant la classe.
Un altre inconvenient, que ja he anomenat abans és que per culpa de les TIC es deixin de banda activitats imprescindibles com l’experimentació. Hi ha uns mínims que crec que no s’han de deixar de fer a l’escola per la comoditat de dir que ja ho faran amb l’ordinador, que ja ho buscaran per Internet i deixem d’anar a la biblioteca a buscar un llibre.
Les noves tecnologies mal utilitzades poden portar a això.
Pel que fa als avantatges, els en veig molts. Ara el món està fet amb les TIC, i nosaltres ho hem d’ensenyar, perquè sinó seriem analfabets.”
Coneixes, utilitzes els següents recursos. Ens pots donar la teva opinió?
Jclic : “El conec i l’he utilitzat molt, el que passa és que un inconvenient del clic és que són estímuls respostes, faig clic, clic, clic i tinc la solució. És a dir, si tu seus al nen davant de l’ordinador i no saps si el nen ho ha respost per casualitat, anat provant fins que li ha sortit, o si realment allò ho domina.
Però clar, et dóna moltíssimes possibilitats de fer activitats tu com a mestra.”
WebQuest: “No les he fetes servir, perquè per infantil són complicades. No n’hi ha perquè ningú d’infantil s’ha posat a crear-ne. L’esforç que he de fer per entendre com funciona, tot el que ho envolta i el temps, doncs no el tinc. I com no m’és una cosa prioritària, les conec, però no m’hi he posat.
Reconec que per primària i per ESO, especialment per ESO té moltes possibilitats.”
Quaderns virtuals: “El mateix, els conec però no els he fet servir. El problema que jo veig, és que tenim tantes coses al nostra abast ja que, les has de conèixer, les has de triar, i després les has de fer. Perquè clar, de les que hi ha me’n pot anar bé algunes o alguna part (el que us comentava dels ocells abans), has de trobar les utilitats a les que hi ha, el perquè utilitzar-les...
Quan vindrà tot això dels ordinadors (1x1) les haurem de fer nosaltres cada mestre. Tindrem tot el material, ordinadors, les pantalles digitals...”
La mà de contes: “Aquesta sí que l’he feta servir. Jo personalment l’he utilitzada poquíssim, en la classe, perquè s’utilitza dins de l’àrea de llengua, del projecte Puntedu, de fet, en aquesta escola s’utilitza molt.
Hi ha contes molt bonics i altres doncs que no tant, però clar... tu totes aquestes eines abans d’utilitzar-les tu te les has d’haver mirat i haver assegurat la connexió el dia que les vols utilitzar. Jo la majoria de coses que vull utilitzar d’internet, me les baixo i les tinc al pen.
És un recurs que els agrada moltíssim als nens, sobretot als de p-3.”
Kid Pix: “He vist fer-lo servir amb els grans, amb els petits no l’he fet servir. Fan dibuixos i contes molt “xulos”.
La funció que més agrada als nens és la de fer estampacions. En un moment fan estampacions molt boniques. Si trien de pirates, comencen a posar calaveres, pirates, i més imatges relacionades amb el tema. Al imprimir-ho surten imatges impressionants, i a lo millor només havien estat fent clic amb l’ordinador.
L’activitat que fan aquí i que us puc explicar són els escenaris, relacionat amb parvulari.
Sabeu que els de 6è fan això de padrins de llegir, que baixen i expliquen contes als d’infantil. Ara ho estan fent amb p-5. Llavors, algun any, aquest any no se si ho faran, depèn de les ganes del tutor, escriuen un conte per equips pensant amb els que tenen ells de padrins. Per aquest conte tenen que crear els personatges, l’escenari i tot el que envolta el conte per després explicar-lo. Un dia quedaven a un lloc amb pantalla, perquè abans no en teníem a totes les classe i l’explicaven, els grans als petits. Contes que feien els grans pensant amb els petits.”
PDI/notebook: ”A les aules d’infantil no en tenim però a l’aula TIC si que en tenim i algun dia si que l’he fet servir, et dóna un ventall molt gran de possibilitats.”
Creus que els nous professors venen millor preparats?
“Millor que jo en aquest tema ho haurien que estar, perquè jo no estava preparada per res... clar, no existien. (estoneta de silenci).
Jo ja us ho he dit abans, a mi ma sorprès que mestres molt més joves que jo que no coneixen aquests recursos, però això ja és interès personal.
En un principi, jo vull opinar que si, almenys se’n parla a les classe de magisteri, com a mínim se’n parla. Ara, que vinguin motivats per fer-les servir...
Jo m’he trobar amb tot aixòde l’aula de ciències, que he ofert material i ningú ho coneix.”
(l'entrevista ha estat transcrita tal i com va transcórrer la conversa amb la mestra)
Quants anys fa que estàs fent docència?
“Vint-i-cinc, vaig començar l’any 83 any oficial, vaig acabar la carrera al 81. Sempre a infantil”.
Com has viscut l’evolució de les noves tecnologies a l’escola?
“Quan jo vaig començar no existia l’ordinador a l’escola, doncs us podeu imaginar que l’he viscut tota.
Nosaltres quan vaig començar ho fèiem tot amb ciclostil, era una màquina que li donaves amb la mà, era tot “digital”, “digital de dit, és a dir racaraca racaraca” i anaves i la feies. Hi havia uns clixés que tu feies a mà i ho calcaves així. Cada fitxa era un clixé. Si “cagaves” el clixé imagina-t’ho, vull dir... totes les programacions escrites a màquina, tot a màquina. Vol dir, que si tu t’equivocaves, aquell full tornar a començar.
Lo màxim que hi havia, abans de que jo comences a treballar, era la màquina elèctrica, però clar les possibilitats que tu tenies, era com comprar-te un ordinador ara. Doncs anàvem així, amb multicopistes i amb màquines cada vegada més automàtiques, ja t’ho pots imaginar..., això en quant a la feina diària.
Quan van començar a aparèixer els ordinador en teníem tres o quatre en una sala, la única. Van començar per infantil les taulestes sensibles, que fèiem conya dient-los “les insensibles”, perquè els havies de donar cops per a que funcionessin.
Des llavors, que anaven a informàtica els grans de l’escola, fins que s’han posat a P-3, doncs clar, ha passat molt de temps. A nosaltres ens sembla molt de temps, però és relativament poc.
Quan els ordinadors eren per als grans, ni pensavem que els d’infantil poguessin anar, com a molt, els pujaves i els ensenyaves que hi havia una classe que anaven els nens grans i quan ells es farien grans treballarien amb ordinador.
Com sabeu, ara em passat a que hi ha un ordinador a cada classe, un canó...
Però tampoc ho veig com una gran revolució, perquè com són coses que t’hi vas trobant, només te n’adones quan mires endarrere.
Els mestres ho em viscut en que ens hem tingut que reciclar contínuament, quan aprenies un programa, ja els sabies fer funcionar, arribava un altre, i tornat a reciclar.”
“Però això continuarà així també, no?”
“Sí, però els canvis no són com ara amb el Vista i XP, sinó que eren programes completament diferents, sistemes operatius completament diferents. Jo vaig començar amb un que es deia “Framework”, el “MS2” i altres. D’aquests al “Word” van ser un canvi bestial, tots els documents que tenies els vam haver de canviar i reconvertir. Ara no, perquè tu poses un “Word” encara que estigui fet amb el 97 te’l reconverteix, el llegeix. Els del 2007 no l’he vist, però diuen que és el mateix.
Jo ho he viscut intentant posant-me al dia, i estar al dia. Ara, no ho estaré mai. Però el que sí que em sorprèn és que estic més al dia que companys més joves que jo, però... deixem-ho que això és una altra història”.
Quina formació tens sobre les noves tecnologies?
“No he fet cap carrera relacionada amb les noves tecnologies, però he fet molts cursos. I ara, dono cursos jo. De fet, les ciències les faig amb les TIC, jo ensenyo a professors.
He arribat de ser una “burra total, parlant en plata,” de no saber-ne res, de que sabien més els meus alumnes, parlo d’alumnes de p-4, que jo.
Hi havia un nen que es deia Isidre que quan ens van posar un programa per provar, i jo no me’n sortia el nen em va dir, senyoreta això es fa així, i ho va fer.”
Quines utilitzes?
“Actualment les que utilitzo són aquestes d’aquí (estàvem fent l’entrevista a l’aula de ciències). Utilitzo evidentment l’ordinador, la pantalla digital, les càmeres “Motic” i les digitals, etc.”
Com les utilitzes a l’aula?
“Intentant que siguin el més TAC possible, que no siguin només TIC. Les utilitzo dintre de la meva classe normal, però no sempre, quan toca, toca, i quan no, doncs fem altres coses.”
Creus que engloben tot el currículum?
“Depèn... sí es poden utilitzar en totes les àrees. El que passa és que hi ha coses que les TIC no t’ho poden substituir. Una experimentació no te la substituirà un ordinador.
Per exemple: jo puc programar una dissecció, però hi ha animals que no els puc disseccionar, primera perquè està prohibit i estan protegits. Doncs jo puc anar a les TIC, puc utilitzar l’ordinador, i anar a un buscador, i fer la dissecció d’una granota per exemple que està prohibit fer-la, i la puc fer virtual, però no substitueix que pugui obrir un peix, i l’obri allà, o agafem i anem a comprar un ull de vaca i el disseccionem.
Per molta marranada que us sembli, no ho pot substituir perquè li treus tota la gràcia d’una experimentació.
Puc buscar com creix la planta X, però no em substitueix anar a regar l’hort. Doncs crec que aquest és el perill de les TIC enteses només com a TIC.
Un altre exemple: jo estic fent els ocells del pati, i tinc un altre company que ha fet un Jclic. Si fas clic damunt de cada ocell pots escoltar el so. Això a mi m’és molt útil, per aquelles coses que sentim indiscriminadament i no sabem qui les fa, i mostrar-los com sona per exemple la garsa. Llavors quan sentiré la garsa la podem identificar, però això no em substitueix anar al pati i mirar quins ocells tenim al nostre pati.”
Avantatges i inconvenients.
“Avantatges en veig moltíssimes, possibilitats, més que avantatges, moltíssimes.
L’inconvenient, és que actualment les escoles no estan ni prou dotades, ni la xarxa d’Internet funciona correctament.
I ara per ara, a la nostra escola encara no tenim l’u per u d’ordinadors que vindrà, un ordinador per nen, però jo m’esgarrifo si el tenim. Són molts ordinadors, i aquí hi ha dies que no et pots connectar ni a Internet. Llavors, si tu bases tota la teva classe en buscar per Internet i aquell dia no funciona has de tenir recusos a banda per poder tirar endavant la classe.
Un altre inconvenient, que ja he anomenat abans és que per culpa de les TIC es deixin de banda activitats imprescindibles com l’experimentació. Hi ha uns mínims que crec que no s’han de deixar de fer a l’escola per la comoditat de dir que ja ho faran amb l’ordinador, que ja ho buscaran per Internet i deixem d’anar a la biblioteca a buscar un llibre.
Les noves tecnologies mal utilitzades poden portar a això.
Pel que fa als avantatges, els en veig molts. Ara el món està fet amb les TIC, i nosaltres ho hem d’ensenyar, perquè sinó seriem analfabets.”
Coneixes, utilitzes els següents recursos. Ens pots donar la teva opinió?
Jclic : “El conec i l’he utilitzat molt, el que passa és que un inconvenient del clic és que són estímuls respostes, faig clic, clic, clic i tinc la solució. És a dir, si tu seus al nen davant de l’ordinador i no saps si el nen ho ha respost per casualitat, anat provant fins que li ha sortit, o si realment allò ho domina.
Però clar, et dóna moltíssimes possibilitats de fer activitats tu com a mestra.”
WebQuest: “No les he fetes servir, perquè per infantil són complicades. No n’hi ha perquè ningú d’infantil s’ha posat a crear-ne. L’esforç que he de fer per entendre com funciona, tot el que ho envolta i el temps, doncs no el tinc. I com no m’és una cosa prioritària, les conec, però no m’hi he posat.
Reconec que per primària i per ESO, especialment per ESO té moltes possibilitats.”
Quaderns virtuals: “El mateix, els conec però no els he fet servir. El problema que jo veig, és que tenim tantes coses al nostra abast ja que, les has de conèixer, les has de triar, i després les has de fer. Perquè clar, de les que hi ha me’n pot anar bé algunes o alguna part (el que us comentava dels ocells abans), has de trobar les utilitats a les que hi ha, el perquè utilitzar-les...
Quan vindrà tot això dels ordinadors (1x1) les haurem de fer nosaltres cada mestre. Tindrem tot el material, ordinadors, les pantalles digitals...”
La mà de contes: “Aquesta sí que l’he feta servir. Jo personalment l’he utilitzada poquíssim, en la classe, perquè s’utilitza dins de l’àrea de llengua, del projecte Puntedu, de fet, en aquesta escola s’utilitza molt.
Hi ha contes molt bonics i altres doncs que no tant, però clar... tu totes aquestes eines abans d’utilitzar-les tu te les has d’haver mirat i haver assegurat la connexió el dia que les vols utilitzar. Jo la majoria de coses que vull utilitzar d’internet, me les baixo i les tinc al pen.
És un recurs que els agrada moltíssim als nens, sobretot als de p-3.”
Kid Pix: “He vist fer-lo servir amb els grans, amb els petits no l’he fet servir. Fan dibuixos i contes molt “xulos”.
La funció que més agrada als nens és la de fer estampacions. En un moment fan estampacions molt boniques. Si trien de pirates, comencen a posar calaveres, pirates, i més imatges relacionades amb el tema. Al imprimir-ho surten imatges impressionants, i a lo millor només havien estat fent clic amb l’ordinador.
L’activitat que fan aquí i que us puc explicar són els escenaris, relacionat amb parvulari.
Sabeu que els de 6è fan això de padrins de llegir, que baixen i expliquen contes als d’infantil. Ara ho estan fent amb p-5. Llavors, algun any, aquest any no se si ho faran, depèn de les ganes del tutor, escriuen un conte per equips pensant amb els que tenen ells de padrins. Per aquest conte tenen que crear els personatges, l’escenari i tot el que envolta el conte per després explicar-lo. Un dia quedaven a un lloc amb pantalla, perquè abans no en teníem a totes les classe i l’explicaven, els grans als petits. Contes que feien els grans pensant amb els petits.”
PDI/notebook: ”A les aules d’infantil no en tenim però a l’aula TIC si que en tenim i algun dia si que l’he fet servir, et dóna un ventall molt gran de possibilitats.”
Creus que els nous professors venen millor preparats?
“Millor que jo en aquest tema ho haurien que estar, perquè jo no estava preparada per res... clar, no existien. (estoneta de silenci).
Jo ja us ho he dit abans, a mi ma sorprès que mestres molt més joves que jo que no coneixen aquests recursos, però això ja és interès personal.
En un principi, jo vull opinar que si, almenys se’n parla a les classe de magisteri, com a mínim se’n parla. Ara, que vinguin motivats per fer-les servir...
Jo m’he trobar amb tot aixòde l’aula de ciències, que he ofert material i ningú ho coneix.”
(l'entrevista ha estat transcrita tal i com va transcórrer la conversa amb la mestra)
Buscant material per a noves tecnologies hem trobat aquesta presentació que ens ha sembla molt útil ha l’hora de fer activitats a classe amb els nens. En aquesta presentació ens mostra com passar llista, saber quins nens es queden al menjador, entre d’altres activitats, i tot això ho fa d’una manera divertida. Moltes de les coses que fan ja les em vist a les escoles així que segur us portaran molts records =)
A més us convido a que feu servir el Slide ja que es poden trobar tota mena de presentacions de treballs, resums d’utilització d’eines d’Internet i infinitat de coses més!!!!
Aquñi teniu l'enllaç: http://www.slideshare.net/
Espero que os sigui d’utilitat!!!!!!!!
Esteu farts/es que tots els arxius s'esborrin de l'ordinador? aquí teniu la solució!
Dropbox és com un pen drive però a internet que et permet guardar arxius i també compartir-los (els que vulgis) amb altra gent que utilitzi aquest sistema d'emmagatzamatge d'arxius.
L'únic que necessiteu és una invitació d'una persona que l'utilitzi.
Si no sabeu com fer un quadern virtual aqui teniu l'ajuda necessària.
Animeu-vos a fer-ne un!(tot i que estar registrat al xtec) Nosaltres ja ho hem intentat :D
Animeu-vos a fer-ne un!(tot i que estar registrat al xtec) Nosaltres ja ho hem intentat :D
I ara si, el Jclic a part de crear-lo també es pot utilitzar amb els infants a l'aula i són un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per a assolir nous aprenentatges o ve també es poden utilitzar a mode d'avaluació desprès d'haver realitzat un treball sobre un tema, ja que normalment els Jclic's es creen amb un centre d'interés.
Les activitats es poden realitzar com un applet, és a dir que l'objecte o projecte està incrustat en una pàgina web i no queda gravat al discdur, per tal de fer-ho així s'ha de comprovar que estigui instal·lat tot el sistema Java. Pel contrari també es poden instal·lar el Jclic a l'ordinador, ja que tens la possibilitat de descarregar-lo, quan es fa això és crea a l'ordinador una biblioteca de projectes Jclic; també es necessari tenir instal·lat el sistema Java.
A continuació es mostren exemples de Jclic:
Per començar els excercicis de lectoescriptura...
http://clic.xtec.cat/projects/100paraules/jclic/100paraules.jclic.zip
I ara que s'apropa Sant Jordi, perquè no treballar-lo amb el Jclic
http://clic.xtec.cat/projects/stjordi/jclic/stjordi.jclic.zip
I si volem fer una petita avaluació dels continguts de matemàtiques podem utiltizar les noves tecnologies
http://clic.xtec.cat/projects/matesinf/jclic/matesinf.jclic.zip
Us animem que seguiu mirant exemples de Jclic's a la biblioteca que tenen creada a la seva pàgina web i ens els comenteu!!!
A continuació es mostren exemples de Jclic:
Per començar els excercicis de lectoescriptura...
http://clic.xtec.cat/projects/100paraules/jclic/100paraules.jclic.zip
I ara que s'apropa Sant Jordi, perquè no treballar-lo amb el Jclic
http://clic.xtec.cat/projects/stjordi/jclic/stjordi.jclic.zip
I si volem fer una petita avaluació dels continguts de matemàtiques podem utiltizar les noves tecnologies
http://clic.xtec.cat/projects/matesinf/jclic/matesinf.jclic.zip
Us animem que seguiu mirant exemples de Jclic's a la biblioteca que tenen creada a la seva pàgina web i ens els comenteu!!!
Jclic és una evolució de l'antic clic 3.0 i és una eina múltimedia que permet fer creacions didàctiques per a poder realitzar diferents activitats amb els infants.
En el nou Jclic es poden fer a part del que ja es podia fer les següents coses:
El programari Jclic ens permet ultilitzar altres activitats ja creades o ve crear activitats un mateix.
A l'hora de crear activitats se'n poden fer d' Activitats d'Associació complexa o simple, jocs de memòria, activitats d'exploració, activitat d'identificació, pantalles d'informació, puzzles dobles, d'intercanvi o de forat, activitats de completar el text, activitats d'omplir forats o d'ordenar elements, activits de resposta escrita, mots encreuats i sopes de lletres. I fins i tot si es té un nivell alt de coneixements informàtics es poden crear nous tipus d'activitats.
Per tal de comprovar en forma de Jclic les innovacions del clic 3.0 a l'actual mireu el següent enllaç: zonaClic - activitats - Activitats de demostració del JClic
En el nou Jclic es poden fer a part del que ja es podia fer les següents coses:
- Ús skins personalitzables
- Ús de gràfics BMP, GIF, JPG i PNG
- Incorporació de recursos multimèdia en format WAV, MP3, AVI, MPEG, QuickTime i Flash 2.0, i els GIFs animats.
- Sons d'events
- Generadors de formes de les caselles.
- Noves característiques de les activitats: temps màxim, nombre màxim d'intents, ordre de resolució, activitats de memòria amb dos blocs de contingut, etc.
El programari Jclic ens permet ultilitzar altres activitats ja creades o ve crear activitats un mateix.
A l'hora de crear activitats se'n poden fer d' Activitats d'Associació complexa o simple, jocs de memòria, activitats d'exploració, activitat d'identificació, pantalles d'informació, puzzles dobles, d'intercanvi o de forat, activitats de completar el text, activitats d'omplir forats o d'ordenar elements, activits de resposta escrita, mots encreuats i sopes de lletres. I fins i tot si es té un nivell alt de coneixements informàtics es poden crear nous tipus d'activitats.
Per tal de comprovar en forma de Jclic les innovacions del clic 3.0 a l'actual mireu el següent enllaç: zonaClic - activitats - Activitats de demostració del JClic
Les potencialitats pedagògiques més representatives que permet aquest programa són:
- Fer representacions de diapositives per a presentar un tema determinat.
- Crear un conte multimèdia.
- Realitzar un projecte col•laboratiu.
- Importar fotografies, sons i veu dels usuaris.
Els suggeriments metodològics d'ús més rellevants són:
- Realitzar demostracions dirigides, utilitzant un equip de projecció adequat, per a familiaritzar als estudiants amb el programari i permetre que els estudiants explorin lliurement el recurs, perquè descobreixin les seves potencialitats.
- Convidar als nens i nenes a jugar a ser pintors, motivant-los que pintin una escena.
- Convidar als seus alumnes a convertir-se en escriptors, creant històries a les quals els incorporin animacions, textos, veu i música, i després, que comparteixin les seves creacions amb els companys i companyes.
- Realitzar petits projectes de curs incorporant fotografies que poden ser treballades i presentades al curs mitjançant una presentació multimèdia que inclogui música, veu, text, entre unes altres.
- Fer representacions de diapositives per a presentar un tema determinat.
- Crear un conte multimèdia.
- Realitzar un projecte col•laboratiu.
- Importar fotografies, sons i veu dels usuaris.
Els suggeriments metodològics d'ús més rellevants són:
- Realitzar demostracions dirigides, utilitzant un equip de projecció adequat, per a familiaritzar als estudiants amb el programari i permetre que els estudiants explorin lliurement el recurs, perquè descobreixin les seves potencialitats.
- Convidar als nens i nenes a jugar a ser pintors, motivant-los que pintin una escena.
- Convidar als seus alumnes a convertir-se en escriptors, creant històries a les quals els incorporin animacions, textos, veu i música, i després, que comparteixin les seves creacions amb els companys i companyes.
- Realitzar petits projectes de curs incorporant fotografies que poden ser treballades i presentades al curs mitjançant una presentació multimèdia que inclogui música, veu, text, entre unes altres.
És un programa molt fàcil d’usar ja que imita el model de dibuix no digital: comença amb una pantalla en blanc, semblant a un full de paper.
Hi ha menús desplegables a la part superior de la pantalla i catorze eines de dibuix a la part esquerra de la pantalla. Cadascuna d’aquestes eines tenen el seu so corresponent, i a més a més, aquests programa permet crear-ne de noves (addicionals), cosa que permet que els mestres o els propis nens puguin donar claus o instruccions amb gravacions enregistrades prèviament. També apareixen altres utensilis o recursos motivadors per als usuaris tals com: un banc d'imatges que poden ser acolorides o modificades sense necessitat de crear-les personalment, una col•lecció de petits dibuixos que poden ser estampats per la pantalla, la possibilitat d'introduir un so o explicació que acompanyi el dibuix creat, i moltes més.
També apareix acompanyada de recursos que permeten crear seqüències de presentació dels materials elaborats a través del mateix programa de dibuix, arribant, fins i tot, a oferir la possibilitat de crear animació de les imatges, incorporar so i realitzar pel•lícules. En l'última versió s'han incorporat diferents finestres: Wacky TV (un desplegador de videos en format AVI), Moopies (creador de dibuixos mòbils), Stampimator (animació), Digital Puppets (marionetes digitals) i SlideShow (creador de seqüències).Tot un entorn perquè els nens explorin, descobreixin i segueixin a la seva imaginació creadora.
Aquest programa permet la individualització del treball dels estudiants, ja que s'adapten al ritme de treball cadascun i també es poden desenvolupar activitats de tipus col•laboratiu. Aquest programari és fàcil i segur d'utilitzar, per alumnes i docents, ja que no requereix coneixements informàtics, per a aprendre el seu ús.
Com ja hem comentat anteriorment, és un programari que a través una sèrie d'activitats busca que els usuaris (tant els docents com els alumnes), expressin la seva creativitat, es limita a processar les dades que aquest introdueix i a mostrar les conseqüències de les seves accions sobre un entorn. Objectivament no es produeixen errors, només desacords entre els efectes esperats per l'alumne o docent i els efectes reals de les seves accions sobre l'entorn.
Voleu saber que és un eduwiki?? aqui us deixem un powerpoint en el que s'explica molt detllat i molt entenedor.
Creiem que és una eina que fomenta la cooperació entre escoles, el treball en equip i sobretot serveix de cercador.
Us animareu a fer-lo servir quan estigueu treballant en una escola!?
Creiem que és una eina que fomenta la cooperació entre escoles, el treball en equip i sobretot serveix de cercador.
Us animareu a fer-lo servir quan estigueu treballant en una escola!?
Eduwiki, a les Terceres Jornades sobre Webquest
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
