Aquesta ENTREVISTA l’hem realitzada a Núria Garcia, una mestra del CEIP Pràctiques de Tarragona, que s’encarrega de la psicomotricitat, les ciències TIC i suport a l’educació infantil.
Quants anys fa que estàs fent docència?
“Vint-i-cinc, vaig començar l’any 83 any oficial, vaig acabar la carrera al 81. Sempre a infantil”.
Com has viscut l’evolució de les noves tecnologies a l’escola?
“Quan jo vaig començar no existia l’ordinador a l’escola, doncs us podeu imaginar que l’he viscut tota.
Nosaltres quan vaig començar ho fèiem tot amb ciclostil, era una màquina que li donaves amb la mà, era tot “digital”, “digital de dit, és a dir racaraca racaraca” i anaves i la feies. Hi havia uns clixés que tu feies a mà i ho calcaves així. Cada fitxa era un clixé. Si “cagaves” el clixé imagina-t’ho, vull dir... totes les programacions escrites a màquina, tot a màquina. Vol dir, que si tu t’equivocaves, aquell full tornar a començar.
Lo màxim que hi havia, abans de que jo comences a treballar, era la màquina elèctrica, però clar les possibilitats que tu tenies, era com comprar-te un ordinador ara. Doncs anàvem així, amb multicopistes i amb màquines cada vegada més automàtiques, ja t’ho pots imaginar..., això en quant a la feina diària.
Quan van començar a aparèixer els ordinador en teníem tres o quatre en una sala, la única. Van començar per infantil les taulestes sensibles, que fèiem conya dient-los “les insensibles”, perquè els havies de donar cops per a que funcionessin.
Des llavors, que anaven a informàtica els grans de l’escola, fins que s’han posat a P-3, doncs clar, ha passat molt de temps. A nosaltres ens sembla molt de temps, però és relativament poc.
Quan els ordinadors eren per als grans, ni pensavem que els d’infantil poguessin anar, com a molt, els pujaves i els ensenyaves que hi havia una classe que anaven els nens grans i quan ells es farien grans treballarien amb ordinador.
Com sabeu, ara em passat a que hi ha un ordinador a cada classe, un canó...
Però tampoc ho veig com una gran revolució, perquè com són coses que t’hi vas trobant, només te n’adones quan mires endarrere.
Els mestres ho em viscut en que ens hem tingut que reciclar contínuament, quan aprenies un programa, ja els sabies fer funcionar, arribava un altre, i tornat a reciclar.”
“Però això continuarà així també, no?”
“Sí, però els canvis no són com ara amb el Vista i XP, sinó que eren programes completament diferents, sistemes operatius completament diferents. Jo vaig començar amb un que es deia “Framework”, el “MS2” i altres. D’aquests al “Word” van ser un canvi bestial, tots els documents que tenies els vam haver de canviar i reconvertir. Ara no, perquè tu poses un “Word” encara que estigui fet amb el 97 te’l reconverteix, el llegeix. Els del 2007 no l’he vist, però diuen que és el mateix.
Jo ho he viscut intentant posant-me al dia, i estar al dia. Ara, no ho estaré mai. Però el que sí que em sorprèn és que estic més al dia que companys més joves que jo, però... deixem-ho que això és una altra història”.
Quina formació tens sobre les noves tecnologies?
“No he fet cap carrera relacionada amb les noves tecnologies, però he fet molts cursos. I ara, dono cursos jo. De fet, les ciències les faig amb les TIC, jo ensenyo a professors.
He arribat de ser una “burra total, parlant en plata,” de no saber-ne res, de que sabien més els meus alumnes, parlo d’alumnes de p-4, que jo.
Hi havia un nen que es deia Isidre que quan ens van posar un programa per provar, i jo no me’n sortia el nen em va dir, senyoreta això es fa així, i ho va fer.”
Quines utilitzes?
“Actualment les que utilitzo són aquestes d’aquí (estàvem fent l’entrevista a l’aula de ciències). Utilitzo evidentment l’ordinador, la pantalla digital, les càmeres “Motic” i les digitals, etc.”
Com les utilitzes a l’aula?
“Intentant que siguin el més TAC possible, que no siguin només TIC. Les utilitzo dintre de la meva classe normal, però no sempre, quan toca, toca, i quan no, doncs fem altres coses.”
Creus que engloben tot el currículum?
“Depèn... sí es poden utilitzar en totes les àrees. El que passa és que hi ha coses que les TIC no t’ho poden substituir. Una experimentació no te la substituirà un ordinador.
Per exemple: jo puc programar una dissecció, però hi ha animals que no els puc disseccionar, primera perquè està prohibit i estan protegits. Doncs jo puc anar a les TIC, puc utilitzar l’ordinador, i anar a un buscador, i fer la dissecció d’una granota per exemple que està prohibit fer-la, i la puc fer virtual, però no substitueix que pugui obrir un peix, i l’obri allà, o agafem i anem a comprar un ull de vaca i el disseccionem.
Per molta marranada que us sembli, no ho pot substituir perquè li treus tota la gràcia d’una experimentació.
Puc buscar com creix la planta X, però no em substitueix anar a regar l’hort. Doncs crec que aquest és el perill de les TIC enteses només com a TIC.
Un altre exemple: jo estic fent els ocells del pati, i tinc un altre company que ha fet un Jclic. Si fas clic damunt de cada ocell pots escoltar el so. Això a mi m’és molt útil, per aquelles coses que sentim indiscriminadament i no sabem qui les fa, i mostrar-los com sona per exemple la garsa. Llavors quan sentiré la garsa la podem identificar, però això no em substitueix anar al pati i mirar quins ocells tenim al nostre pati.”
Avantatges i inconvenients.
“Avantatges en veig moltíssimes, possibilitats, més que avantatges, moltíssimes.
L’inconvenient, és que actualment les escoles no estan ni prou dotades, ni la xarxa d’Internet funciona correctament.
I ara per ara, a la nostra escola encara no tenim l’u per u d’ordinadors que vindrà, un ordinador per nen, però jo m’esgarrifo si el tenim. Són molts ordinadors, i aquí hi ha dies que no et pots connectar ni a Internet. Llavors, si tu bases tota la teva classe en buscar per Internet i aquell dia no funciona has de tenir recusos a banda per poder tirar endavant la classe.
Un altre inconvenient, que ja he anomenat abans és que per culpa de les TIC es deixin de banda activitats imprescindibles com l’experimentació. Hi ha uns mínims que crec que no s’han de deixar de fer a l’escola per la comoditat de dir que ja ho faran amb l’ordinador, que ja ho buscaran per Internet i deixem d’anar a la biblioteca a buscar un llibre.
Les noves tecnologies mal utilitzades poden portar a això.
Pel que fa als avantatges, els en veig molts. Ara el món està fet amb les TIC, i nosaltres ho hem d’ensenyar, perquè sinó seriem analfabets.”
Coneixes, utilitzes els següents recursos. Ens pots donar la teva opinió?
Jclic : “El conec i l’he utilitzat molt, el que passa és que un inconvenient del clic és que són estímuls respostes, faig clic, clic, clic i tinc la solució. És a dir, si tu seus al nen davant de l’ordinador i no saps si el nen ho ha respost per casualitat, anat provant fins que li ha sortit, o si realment allò ho domina.
Però clar, et dóna moltíssimes possibilitats de fer activitats tu com a mestra.”
WebQuest: “No les he fetes servir, perquè per infantil són complicades. No n’hi ha perquè ningú d’infantil s’ha posat a crear-ne. L’esforç que he de fer per entendre com funciona, tot el que ho envolta i el temps, doncs no el tinc. I com no m’és una cosa prioritària, les conec, però no m’hi he posat.
Reconec que per primària i per ESO, especialment per ESO té moltes possibilitats.”
Quaderns virtuals: “El mateix, els conec però no els he fet servir. El problema que jo veig, és que tenim tantes coses al nostra abast ja que, les has de conèixer, les has de triar, i després les has de fer. Perquè clar, de les que hi ha me’n pot anar bé algunes o alguna part (el que us comentava dels ocells abans), has de trobar les utilitats a les que hi ha, el perquè utilitzar-les...
Quan vindrà tot això dels ordinadors (1x1) les haurem de fer nosaltres cada mestre. Tindrem tot el material, ordinadors, les pantalles digitals...”
La mà de contes: “Aquesta sí que l’he feta servir. Jo personalment l’he utilitzada poquíssim, en la classe, perquè s’utilitza dins de l’àrea de llengua, del projecte Puntedu, de fet, en aquesta escola s’utilitza molt.
Hi ha contes molt bonics i altres doncs que no tant, però clar... tu totes aquestes eines abans d’utilitzar-les tu te les has d’haver mirat i haver assegurat la connexió el dia que les vols utilitzar. Jo la majoria de coses que vull utilitzar d’internet, me les baixo i les tinc al pen.
És un recurs que els agrada moltíssim als nens, sobretot als de p-3.”
Kid Pix: “He vist fer-lo servir amb els grans, amb els petits no l’he fet servir. Fan dibuixos i contes molt “xulos”.
La funció que més agrada als nens és la de fer estampacions. En un moment fan estampacions molt boniques. Si trien de pirates, comencen a posar calaveres, pirates, i més imatges relacionades amb el tema. Al imprimir-ho surten imatges impressionants, i a lo millor només havien estat fent clic amb l’ordinador.
L’activitat que fan aquí i que us puc explicar són els escenaris, relacionat amb parvulari.
Sabeu que els de 6è fan això de padrins de llegir, que baixen i expliquen contes als d’infantil. Ara ho estan fent amb p-5. Llavors, algun any, aquest any no se si ho faran, depèn de les ganes del tutor, escriuen un conte per equips pensant amb els que tenen ells de padrins. Per aquest conte tenen que crear els personatges, l’escenari i tot el que envolta el conte per després explicar-lo. Un dia quedaven a un lloc amb pantalla, perquè abans no en teníem a totes les classe i l’explicaven, els grans als petits. Contes que feien els grans pensant amb els petits.”
PDI/notebook: ”A les aules d’infantil no en tenim però a l’aula TIC si que en tenim i algun dia si que l’he fet servir, et dóna un ventall molt gran de possibilitats.”
Creus que els nous professors venen millor preparats?
“Millor que jo en aquest tema ho haurien que estar, perquè jo no estava preparada per res... clar, no existien. (estoneta de silenci).
Jo ja us ho he dit abans, a mi ma sorprès que mestres molt més joves que jo que no coneixen aquests recursos, però això ja és interès personal.
En un principi, jo vull opinar que si, almenys se’n parla a les classe de magisteri, com a mínim se’n parla. Ara, que vinguin motivats per fer-les servir...
Jo m’he trobar amb tot aixòde l’aula de ciències, que he ofert material i ningú ho coneix.”
(l'entrevista ha estat transcrita tal i com va transcórrer la conversa amb la mestra)
"[...] ni pensàvem que els d’infantil poguessin anar, com a molt, els pujaves i els ensenyaves que hi havia una classe que anaven els nens grans i quan ells es farien grans treballarien amb ordinador"
Aina, Sandra i Lidu | dimarts, 20 d’abril del 2010 | Etiquetes de comentaris: Entrevista
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada